L’única certesa sobre la vida és la mort. Tu ho saps tan bé com jo. Els infants també.
I és que la mort és el misteri més gran de la vida, un misteri que forma part del dia a dia dels nostres fills i filles: la veuen a la natura, l’escolten en els contes que els expliquem abans d’anar a dormir, la juguen a l’hora del pati i, fins i tot, a vegades, la viuen, igual que tu, igual que jo, quan mor una persona estimada durant la seva infantesa.
Potser en el teu dia a dia dediques poques a estones a pensar i reflexionar sobre la mort i molt menys, encara, a parlar-ne. Però és possible que arribi el dia en què estiguis prenent un cafè tranquil·lament a la cuina de casa, entri la teva criatureta petita, et miri amb els seus ulls xispejants i et pregunti:
- Mama, tu quan et moriràs?
Davant la pregunta inesperada, és probable que t’ennueguis o bé que escupis tot el que tens dins la boca. Tot i això, el més recomanable seria que poguessis respondre la seva pregunta des de la calma i amb serenor.
Com? Continua llegint, que tot seguit t’ho explico.
——————————————————————————————————–
Si és possible, sense por. Sé que la mort és un tema que sol espantar, fins i tot hi ha qui pensa que, si se’n parla, succeeix.
T’explico un secret? En parlem o no en parlem, passarà.
Perquè la mort és un fet natural, universal, irreversible, que succeeix quan un òrgan vital deixa de funcionar i, en conseqüència, el cos deixa de percebre els estímuls sensorials.
Així que, si tens por, abraça-la, acull-la, accepta-la, però parla de la mort amb els teus fills i filles.
Fes-ho abans que visquin la mort d’una persona estimada. Perquè la manca d’implicació emocional ens permet fer-ho des de la calma i la serenor que et comentava al principi.
Fes-ho amb amor, amb moooooooolt d’amor. Amb cura, amb afecte, amb empatia. Resumint: amb naturalitat i, sobretot, sinceritat. Tenint en compte els aspectes bàsics sobre la mort que acabo d’exposar un xic més amunt i compartint moments especials i màgics, parlant amb delicadesa, sense embuts, sense mentides ni eufemismes, tenint presents les seves característiques personals, el seu caràcter, la seva sensibilitat, el seu món interior, adaptant el llenguatge al seu nivell de comprensió, oferint la informació justa i necessària i sense por de mostrar les teves pròpies emocions.
Perquè oferir un espai de confiança i complicitat, on els nens i nenes puguin expressar els seus sentiments i emocions i on puguin trobar resposta al seu neguit, els aportarà calma en aquells moments en què el dolor és tan intens i, alhora, serà una gran oportunitat que ens ajudarà, als adults, a preparar-nos i preparar-los per a l’acceptació de l’absència i l’elaboració del dol.