Tinc la sensació que en algunes ocasions la mort ens dona un petit avantatge. Un breu impàs de temps, la darrera oportunitat. Me la imagino observant-nos a certa distància i dient-nos: «Teniu temps per preparar-vos, però això s’acaba».
La durada és incerta. Poden ser hores. Poden ser dies o setmanes. Mesos, només en el millor dels casos.
Aquest és l’anomenat ‘temps d’or’.
Aquest concepte fa referència al període de temps en què sabem que la mort d’una persona estimada és imminent a causa d’una malaltia terminal o una situació crítica. Si la situació de la persona ho permet, durant aquesta fase tenim l’oportunitat de compartir els nostres sentiments, passar les darreres estones junts, acomiadar-nos i crear uns records finals significatius.
Aquest temps és important per a la persona en dol i, així, també ho és per als infants de la família. És el pas previ durant el qual els podem començar a parlar de la mort, explicar-los contes que els facilitin la comprensió del que ha d’esdevenir, temptejar-los per saber quin és el seu concepte de mort en aquest moment, explicar-los la situació d’aquesta persona de manera senzilla i honesta i brindar-los l’oportunitat, sempre que sigui possible, de poder acomiadar-se.
Tot això els permetrà començar a adaptar-se de mica en mica a la idea de la pèrdua, formular totes aquelles preguntes que els sorgeixin, expressar les seves emocions i facilitar el tancament de la relació amb la persona estimada, reduint la sensació de deixar coses pendents i tenint la possibilitat de crear uns darrers records màgics i especials.
Malgrat que el temps d’or no farà que el dolor sigui menys intens, sí que afavorirà l’inici de l’elaboració del procés de dol.
Per part nostra, podem propiciar que s’iniciï d’una manera saludable. És important que els adults acompanyem els infants durant aquest temps, ens mostrem comprensius, pacients i oberts a parlar sobre aquesta situació i a cercar suport professional sempre que ho considerem necessari.